·INHALA ALEGRIA
1. Cerca informació sobre els contes. Definició i característiques generals. Després en cerques un i el penges al teu blog amb un resum del mateix.
Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real. El conte, en tant que gènere (o subgènere) literari, té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i, a diferència de la novel·la, presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Té una il·lustre tradició escrita de segles, a la qual caldria afegir una important tradició oral.
EL MONSTRE DE BANYOLES
Explica la llegenda que fa molts i molts anys, pels voltants del segle VIII, una gran bèstia vivia a una cova
de les profunditats de Banyoles.
Aquella bèstia tenia unes ales llargues, i desde el coll a la cua se l' extenia una espina dorçal ariçada. Dels ulls li sortien espurnes i diuen que l' alè tan pestilent assecava les plantes, enverinava les fonts, etc... La vila de Banyoles, vivia atemorida, a causa d' aquell terrible drac que menjava ovelles i senglars. Un bon dia, els soldats de Carlemany es van assevantar i hi van anar a matar al drac, però no els hi va donar temps ni de treure les espases quan el drac ja era allà. Temps després, el millor exèrcit de França, també ho va intentar, però tampoc va donar resultat.
De cop i volta, els banyolins es van assevantar que amb l' exèrcit també hi havia vingut un monjo que tenia fama de fer miracles, van contactar-hi amb ell, i quan ell es va decidir va anar-hi. El monjo decididament va cridar: - Veniu, bona gent, i mireu el vostre Drac. Aquí està la vostra bèstia maligna - i mirant la cara i les armes de la gent, prosseguí - deixeu les armes a terra, doncs aquest Drac no us farà cap mal-.
Finalment resulta que aquell drac tan immensament gran i soposadament dolent, va resultar inofensiu. En adonar-se el poble d' aquella gran notícia van quedar fascinats, i hi van decidir anar-hi a veure'l.
Aquella bèstia tenia unes ales llargues, i desde el coll a la cua se l' extenia una espina dorçal ariçada. Dels ulls li sortien espurnes i diuen que l' alè tan pestilent assecava les plantes, enverinava les fonts, etc... La vila de Banyoles, vivia atemorida, a causa d' aquell terrible drac que menjava ovelles i senglars. Un bon dia, els soldats de Carlemany es van assevantar i hi van anar a matar al drac, però no els hi va donar temps ni de treure les espases quan el drac ja era allà. Temps després, el millor exèrcit de França, també ho va intentar, però tampoc va donar resultat.
De cop i volta, els banyolins es van assevantar que amb l' exèrcit també hi havia vingut un monjo que tenia fama de fer miracles, van contactar-hi amb ell, i quan ell es va decidir va anar-hi. El monjo decididament va cridar: - Veniu, bona gent, i mireu el vostre Drac. Aquí està la vostra bèstia maligna - i mirant la cara i les armes de la gent, prosseguí - deixeu les armes a terra, doncs aquest Drac no us farà cap mal-.
Finalment resulta que aquell drac tan immensament gran i soposadament dolent, va resultar inofensiu. En adonar-se el poble d' aquella gran notícia van quedar fascinats, i hi van decidir anar-hi a veure'l.
2. Explica el conte que més t'agradi i per què. Pensa a penjar imatges de tot.
Comentarios
Publicar un comentario